Article escrit per l’autora del llibre: Denis Pellerin
L’últim llibre que he escrit, “L’Emp’reur, sa femme, le p’tit Prince”: La família imperial de França, la fotografia i l’estereoscopi, tracta de la relació especial que hi havia entre Napoleó III, l’emperadriu Eugenia, el seu fill i la fotografia, inclosa la fotografia estereoscòpica. El llibre està ricament il·lustrat i conté més de 100 fotografies estèreo, incloses les de l’Arxiu de Estereoscòpia de Brian May, així com d’arxius meus i d’altres arxius públics i privats. També hi ha molts altres documents, cartes de visita, postals, etc. El llibre ve amb un Lite Owl. Està publicat en francès, però com que va ser escrit originalment en anglès, qualsevol persona que el compri i no parli l’idioma de Molière pot demanar-me la versió en anglès (només text i subtítols). Només envieu-me un correu electrònic per reenviar la confirmació de la comanda un cop hàgiu comprat el llibre.
El llibre està disponible en el següent enllaç: https://www.editions-entre2mers.com/ouvrage/lempreur-sa-femme-et-le-ptit-prince/
Suposo que tinc una connexió més personal amb aquest llibre que amb qualsevol altre que hagi escrit fins ara. El meu camí s’ha creuat amb el de la família imperial en múltiples ocasions des que vaig néixer. El meu aniversari coincideix amb l’aniversari de la coronació de Napoleó I, de la seva victòria a Austerlitz, del cop d’estat del seu nebot el 1851 i de l’accés d’aquest a la dignitat d’emperador el 1852; quan jo era petita teníem imatges de la saga napoleònica a les parets d’algunes de les moltes cases on vivíem i a l’àtic d’una d’elles hi havia una còpia del retrat oficial de l’emperadriu Eugénie de Winterhalter; Jo vivia a Ham, on Napoleó va ser empresonat entre 1840 i 1846, a Brest, que va visitar el 1858, a Sedan on va lliurar la seva espasa el 1870, i quan em vaig traslladar a Gran Bretanya em vaig adonar que només estava a unes poques milles de Saint Michael’s Abbey, Farnborough, el lloc de descans final de la família imperial. Finalment, la fotografia que em va enganxar a l’estereoscòpia durant la resta de la meva vida representava una de les sales del palau de les Tulleries amb un retrat eqüestre de l’emperador.
Totes aquestes “coincidències” han mantingut viu el meu interès per Napoleó III i la seva família i quan, després d’anys d’investigació, vaig trobar en breu successió dues còpies de la mateixa imatge que havia despertat el meu interès per l’estereoscòpia, vaig decidir que era el moment de posar bolígraf al paper i escric la meva pròpia versió de la història de Napoleó III, l’emperadriu Eugenia i el príncep imperial.
Il·lustració 1-La targeta estèreo que em va enganxar a l’estereoscòpia de per vida, mostrant el Salon de la Paix al Palau de les Tulleries, París, França. Col·lecció de l’autor.
La primera part del títol d’aquest llibre és d’una cançó infantil que encara es canta avui dia per ensenyar als nens francesos els dies de la setmana, però el treball en si tracta sobre fotografia, estereoscòpia i com Napoleó III va utilitzar ambdós mitjans per promoure el seu règim i intentar que ell mateix i la seva família siguin estimats pel cor del poble francès. Va tenir èxit durant un temps, però després de la caiguda del Segon Imperi el seu successor, que va ser un historiador, va reescriure la història i es va assegurar que Napoleó III fes el paper de dolent. Com va dir el compositor i intèrpret francès Yves Duteil en un dels seus èxits: “No és el que fas el que importa, és com expliques la història i presenta els fets”. El Segon Imperi ha tingut mala premsa des que va acabar, tot i que va ser una època de desenvolupaments, millores i modernitzacions increïbles que van fer de França el que és avui.
El mateix Napoleó III certament no era un sant, però no era el monstre insensible i irresponsable com alguns l’han descrit. Va ser el primer president francès i també l’últim monarca francès. Parlava diversos idiomes (francès, alemany, anglès i una mica d’italià), havia viatjat molt (va anar als Estats Units, Brasil, Suïssa, Itàlia i Gran Bretanya abans de ser elegit president) i, a diferència de la majoria dels polítics moderns que són tan separat de la realitat i de l’home del carrer, estava realment interessat en millorar les condicions de vida de la classe treballadora. Fins i tot va escriure un llibre anomenat “The Extinction of Pauperism” i una vegada es va descriure a si mateix com a socialista. Havia estat un exiliat, un revolucionari, un presoner, un fugitiu, un sol·licitant d’asil, i sabia una o dues coses sobre les dificultats de la vida.
El que és més important per a l’historiador de la fotografia que sóc, era molt conscient de l’increïble poder de la fotografia i va ser el primer monarca que va autoritzar la producció massiva i la difusió del seu retrat estereoscòpic, fet en el moment del seu cinquantè aniversari el 1858. però també la del seu fill únic, nascut dos anys abans, el 1856. Fomentà la publicació de fotografies estereoscòpiques de les residències imperials, algunes de les quals han estat destruïdes des d’aleshores i sobreviuen majoritàriament a través de l’estereoscopi, i també va ser fonamental per a l’èxit de la carta de visita quan es va asseure per a Disdéri –sol però també amb la seva dona i el seu fill– el dia abans de marxar a lluitar per una guerra d’independència a Itàlia. El seu regnat coincideix amb l’època daurada de l’estereoscòpia i de les exposicions internacionals, de les quals n’hi havia dues a Londres i dues a París durant el Segon Imperi. Tots quatre van ser capturats per a l’estereoscopi.
Hi ha nombrosos retrats fotogràfics de la família imperial, alguns dels quals no es van vendre mai per a l’estereoscopi, però són estereoscòpics. Investigar i escriure aquest llibre ha estat un viatge fascinant, com sempre, i espero que els lectors gaudeixin amb les històries, les il·lustracions i la informació que he reunit sobre els fotògrafs per als quals la família imperial es va asseure per separat o junts.
Il·lustració 02 – L’ex-emperador Napoleó III de la London Stereoscopic Company. La foto es va fer un parell de dies després de l’arribada de l’excaptiu a Gran Bretanya. Col·lecció de l’autor.